Famílies complexes o assemblades
a Revit: quina convé
A l’hora de resoldre una família BIM amb un grau de complexitat alt, hi ha dos camins: concentrar tota la geometria i el comportament en un únic fitxer, o treballar per components que s’assemblen entre si. A A3D les anomenem famílies d’alta complexitat i famílies assemblades, i no és indiferent quina es tria.
Continua llegint: la diferència entre totes dues i quina convé ↓
Quina diferència hi ha entre una família d’alta complexitat i una d’assemblada?
Abans de triar un camí, convé tenir clar què distingeix cada enfocament.
-
Família d’alta complexitat Tot en un fitxer
Es compon de múltiples elements i components resolts dins seu, cosa que li dona més funcionalitat. Una família de finestra complexa, per exemple, pot tenir diferents tipus de vidre, marcs i materials de tancament —la seva complexitat interna no té un límit clar—.
-
Família assemblada · el criteri d’A3D Per components
És una col·lecció de famílies més simples que s’agrupen en un conjunt més gran. Una planta de pis completa —parets, finestres i portes modelades com a famílies independents que es combinen entre si— és un exemple habitual de família assemblada.
La família complexa és una sola família amb múltiples elements resolts per dins; la família assemblada és una col·lecció de famílies més simples que s’agrupen en un conjunt més gran.
Per què una família massa complexa pot jugar en contra teva
Més funcionalitat no sempre vol dir més comoditat d’ús.
Tot i que les famílies complexes poden ser molt útils, convé tenir present que de vegades resulten massa rígides: adaptar-les a un model exigeix conèixer en profunditat com han estat configurades per dins. Aquesta manca de flexibilitat pot ser un obstacle real a l’hora de treballar en un projecte BIM que canvia amb el temps —i tots canvien—.
A A3D som partidaris de no parametritzar en excés els models. Per això preferim treballar amb famílies assemblades, amb una metodologia semblant al muntatge d’un Lego: enllaçar diversos components entre si, en lloc de crear un únic «superelement» carregat de variables internes que només qui l’ha dissenyat sap manejar amb soltesa.
Per què recomanem les famílies assemblades
Encara que semblin més laborioses al principi, s’adapten millor amb el temps.
Recomanem fer servir famílies assemblades sempre que es pugui. Encara que inicialment puguin semblar més laborioses de muntar, la seva velocitat d’adaptació als canvis és molt superior a la de les famílies complexes. Això permet treballar de manera molt més senzilla als projectes BIM reals, on rarament un element es queda quiet tal com es va dissenyar el primer dia.
En iniciar-se en la metodologia BIM hi ha la temptació de crear un element complex amb molts paràmetres i variables —una «superporta», per exemple, on es defineix el tipus de fulla, l’obertura, el nombre de ferramentes i els tapajunts, tot en una única família—. Encara que inicialment pugui semblar una bona idea, i de vegades ho és, aquesta metodologia té un defecte important: produeix famílies molt rígides que acaben entorpint el ritme de treball de l’equip.
Preferim treballar com si enllacéssim components independents, en comptes de crear un «superelement» amb massa variables a dins.
Quan sí que convé una família d’alta complexitat
Cap dels dos enfocaments és universal: la decisió depèn de com s’utilitzarà l’element al projecte.
Una família complexa té sentit quan l’element funciona de debò com una unitat indivisible al projecte —un equip de fabricant amb una geometria tancada, que no necessita combinar-se de formes diferents segons el cas—. En aquests casos, concentrar tota la informació en una única família pot ser més eficient que fragmentar-la sense necessitat.
Fora d’aquests casos concrets, treballar per components sol adaptar-se millor als canvis que exigeix un projecte BIM real: una paret que canvia d’acabat, una porta que passa de simple a doble, un moble que necessita una altra combinació de calaixos. La pregunta que convé fer-se abans de començar no és «puc resoldre-ho tot en una sola família?», sinó «necessito de debò que es resolgui tot en una sola família?».
La resta de la sèrie sobre famílies BIM
Aquesta és la tercera de quatre pàgines dedicades a com es dissenyen, es gestionen i s’apliquen les famílies BIM en un projecte real.
Preguntes freqüents
Respostes completes al que més es cerca al voltant de la complexitat de les famílies BIM a Revit.
Què és una família d’alta complexitat a Revit?
Una família d’alta complexitat és una única família que concentra múltiples elements i components dins seu, amb tota la geometria i el comportament resolts en un sol fitxer. Una família de finestra complexa, per exemple, pot incloure diferents tipus de vidre, marcs i materials de tancament: la seva complexitat interna no té un límit clar, i creix amb cada variant que s’hi afegeix.
Què és una família assemblada a Revit?
Una família assemblada és una col·lecció de famílies més simples que s’agrupen per formar un conjunt més gran, en lloc de resoldre-ho tot en un únic fitxer. Una planta de pis completa —amb les parets, finestres i portes modelades com a famílies independents que es combinen entre si— és un exemple habitual de família assemblada.
Quina diferència hi ha entre una família complexa i una d’assemblada?
La família complexa és una sola família amb múltiples elements resolts internament; l’assemblada és una col·lecció de famílies més simples que s’agrupen en un conjunt més gran. La primera concentra la complexitat en un únic fitxer; la segona la reparteix entre diversos components que es combinen com a peces independents.
Per què A3D prefereix les famílies assemblades?
Perquè les famílies complexes, tot i ser útils, tendeixen a tornar-se rígides: adaptar-les a un model exigeix conèixer en detall com estan configurades per dins, i aquesta manca de flexibilitat pot convertir-se en un obstacle quan el projecte canvia. A3D prefereix treballar amb famílies assemblades, enllaçant components com si es muntés un Lego, en lloc de crear un únic «superelement» amb massa variables internes.
Quan convé fer servir una família complexa en lloc d’una d’assemblada?
Quan l’element funciona realment com una unitat indivisible al projecte i no necessita combinar-se de formes diferents segons el cas —un equip de fabricant amb una geometria tancada, per exemple—. Fora d’aquests casos concrets, treballar per components sol adaptar-se millor als canvis que exigeix un projecte BIM real.
Aquest treball el fem cada dia
Decidir quan una família ha de ser complexa i quan convé assemblar-la per components és exactament el tipus de criteri que apliquem a A3D a cada projecte, per no deixar el model atrapat en «superelements» rígids. Si el teu equip necessita revisar la seva biblioteca de famílies o formació específica en Revit per prendre millors decisions d’aquest tipus, ho veiem junts sobre el teu projecte.
I les teves famílies més complexes, en quin estat estan?
Explica’ns la teva planta: un especialista d’A3D et diu en 15 minuts per on començar, quina zona aixecar primer i amb quin abast.
Prefereixes seguir amb la sèrie? Revisa la gestió BIM de famílies en un estudi o torna a la diferència d’aquesta pàgina.