Plantes en marxa, escanejades i modelades.
Això és el que va canviar.

Què passava

En una planta GMP, cada reforma de sala posa en joc l’as-built: Qualitat només pot signar un plànol que coincideixi amb la instal·lació real.

Què vam fer

A3D va construir el model BIM as-built de les sales tècniques i el manté viu: cada intervenció es reflecteix al model abans que la reforma arribi a l’obra.

Què passava

Ampliar una zona amb reactors i canonades atapeïts és un salt al buit mentre no hi ha un model fiable: equips que no hi caben, línies que cal desviar i murs que cauen en plena obra.

Què vam fer

A3D va escanejar en 3D la planta completa i va modelar en BIM la zona crítica, component a component, amb una biblioteca pròpia de reactors i vàlvules paramètriques.

Què passava

La documentació de planta estava ordenada en paper i digitalitzada com a imatges: ningú no podia confirmar quins equips continuaven instal·lats ni en quin estat, i trobar una dada exigia obrir carpeta per carpeta.

Què vam fer

A3D va aixecar primer una zona acotada, de baix risc, i la va modelar sencera: núvol de punts, P&ID contrastats amb la instal·lació real i documentació enllaçada al model.

Què passava

Un fabricant industrial havia de substituir un equip i necessitava saber, abans d’encarregar-lo, què hi havia realment al voltant. La documentació disponible no ho resolia.

Què vam fer

A3D va escanejar i modelar aquesta zona per validar la intervenció. Amb el resultat a la mà va arribar l’encàrrec següent, i el següent: el model va créixer zona a zona fins a cobrir la planta.

Què passava

Un equipament cultural de Barcelona tenia un model BIM as-built de l’edifici. Cada renovació d’instal·lacions —climatització, gas, protecció contra incendis— l’allunyava de l’obra construïda, i qui troba una diferència deixa de refiar-se de tota la documentació.

Què vam fer

La relació va començar validant una zona; després va arribar la digitalització de l’edifici, obra civil i instal·lacions. Des d’aleshores A3D actualitza el model sobre l’aixecament original: els nous equips de climatització, els recorreguts de gas revisats i els canvis en protecció contra incendis.

Què passava

Una multinacional farmacèutica vol digitalitzar la seva planta i necessita decidir per on entrar: quines zones, amb quin nivell de detall, amb quina nomenclatura i en quin ordre.

Què vam fer

A3D va entrar per l’assessment: el treball previ que fixa l’abast, els formats, les nomenclatures i el full de ruta de la digitalització, i també el que es demana a cada proveïdor que hi treballi.

Què passava

Una planta de procés químic de gran magnitud, crescuda per ampliacions successives, havia d’obrir un nou traçat de canonada. Saber quina línia era cadascuna i per on passava exigia recórrer la planta: la documentació heretada no ho resolia.

Què vam fer

A3D va escanejar la planta, va identificar cada canonada sobre el model i hi va projectar les línies noves, comprovant-ne el recorregut contra la instal·lació mesurada.

Què passava

En una planta de línies de muntatge seqüencials, la zona crítica és la de composicions químiques: reactors i canonades enterrades en un soterrani, sense documentació. Quan els instal·ladors preguntaven com col·locar els equips nous, no hi havia res fiable per donar-los.

Què vam fer

A3D va escanejar i modelar aquesta zona en BIM as-built i hi va projectar la nova instal·lació, comprovant-ne el recorregut contra el que el làser havia mesurat.

Què passava

Un fabricant de química d’especialitat tenia sis reactors en línia i n’havia de substituir un. Els antics arrossegaven un problema de disseny: pel traçat de les seves canonades quedaven restes entre lots que la neteja no sempre retirava.

Què vam fer

A3D va escanejar la zona amb làser, va modelar en BIM els reactors i les línies existents i va inserir l’equip nou en aquest model as-built. El disseny es va resoldre sobre l’espai real, que és reduït, buscant tres coses: menys metres de canonada, un traçat llegible i una neteja que arribi a tot el circuit.