Gestió BIM de famílies
en un estudi d’arquitectura o enginyeria
Si un model BIM és com un plat de cuina, les famílies són els ingredients. Com millors siguin aquests ingredients, millor serà el resultat. Per això, a més de coordinar projectes i equips, el BIM Manager d’un estudi ha de gestionar amb criteri tant les famílies com les plantilles internes.
Continua llegint: les pautes per gestionar bé aquestes famílies ↓
No et refiïs de tot el contingut que trobes a internet
Descarregar una família gratuïta estalvia temps avui, però pot costar-ne el triple demà.
Cal anar amb molt de compte en descarregar contingut d’internet, especialment de webs no acreditades. Principalment, perquè aquests objectes poden omplir el projecte d’informació i dades innecessàries que ningú no ha demanat i que ningú no controla.
De vegades, tot i això, resulta útil descarregar un objecte d’un fabricant concret. En aquest cas, convé comprovar que el contingut ha estat desenvolupat per una consultoria especialitzada i, un cop descarregat, verificar-ne l’ús real al projecte per assegurar-se que no inclou paràmetres que sobrecarreguin el model sense necessitat.
Fes servir objectes generats pel mateix estudi
L’experiència acumulada d’anys ensenya una lliçó incòmoda però clara.
Seguint la pauta anterior, el recomanable és treballar sempre amb famílies i plantilles creades pel mateix estudi d’arquitectura o enginyeria. Al llarg d’anys d’experiència es veu com es repeteixen els mateixos casos: projectes que han col·lapsat per l’ús d’objectes externs, precisament perquè la seva informació no estava controlada i arrossegaven un nivell de detall o uns paràmetres innecessaris.
Això no vol dir prohibir qualsevol contingut extern, sinó tractar-lo amb el mateix rigor que el propi: un objecte que entra a la biblioteca de l’estudi hauria de passar pel mateix filtre que un de creat internament, no colar-s’hi per comoditat.
Fes servir una plantilla amb les famílies BIM més comunes, no amb totes
L’error més habitual en aquesta pauta és just el contrari del que sembla assenyat.
És molt útil tenir una plantilla pròpia de projecte amb les famílies més usades al despatx: un fitxer base a partir del qual arrencar cada projecte nou, que es pot actualitzar amb el temps però que no s’ha de carregar amb massa informació.
Un error molt comú és tenir una plantilla amb totes les famílies BIM ja carregades per endavant. Aquesta metodologia només porta a treballar amb fitxers massa pesants, que n’obstaculitzen l’ús a mesura que el projecte creix. En un despatx d’arquitectura, per exemple, la plantilla d’inici pot incorporar els cinc tipus de murs, finestres o portes més comuns de l’estudi. Res més.
La plantilla de projecte no és el lloc per a totes les famílies de l’estudi, sinó per a les poques que realment es repeteixen en la majoria dels projectes.
Tingues un repositori BIM de famílies, separat de la plantilla
La plantilla és el fitxer d’arrencada; el repositori és la biblioteca completa.
Convé emmagatzemar la majoria de les famílies usades en els projectes d’un estudi, i no al fitxer base comentat en la pauta anterior. Aquí el més habitual és tenir un fitxer dedicat a cada tipus d’element —per exemple, un anomenat «Portes»— amb totes les portes usades al despatx al llarg del temps.
Aquesta base és molt útil per consultar i copiar/enganxar cada porta que calgui en un projecte nou, en lloc de refer-la des de zero. I es repeteix el mateix criteri amb la resta d’elements, generant fitxers de portes, murs, finestres, mobles i qualsevol altra categoria que l’estudi faci servir amb freqüència.
Una biblioteca de famílies en evolució constant
Aquestes quatre pautes no són teoria solta: són el criteri que apliquem amb cada projecte que arriba a les nostres mans.
A A3D comptem amb una de les biblioteques genèriques més grans que existeixen actualment, sempre a disposició dels projectes en què col·laborem: qui treballa amb nosaltres té accés a la pràctica totalitat de les famílies que pot necessitar (xifra pròpia d’A3D). A més, un departament de contingut es dedica en exclusiva a adaptar i generar nous requisits i famílies, de manera que la biblioteca està en evolució constant.
Aquesta disciplina és la mateixa que apliquem quan ajudem un estudi a muntar el seu propi repositori: no es tracta d’acumular objectes, sinó de mantenir una biblioteca cuidada, verificada i organitzada que creixi amb l’estudi en lloc de convertir-se en una càrrega.
Torna al principi o aprofundeix en la resta de pàgines
Aquesta és la quarta i última de les pàgines dedicades a com es dissenyen, es gestionen i s’apliquen les famílies BIM en un projecte real.
Preguntes freqüents
Respostes completes al que més es cerca al voltant de la gestió de famílies BIM en un estudi.
Què és la gestió BIM de famílies en un estudi?
És el conjunt de criteris amb què un estudi d’arquitectura o enginyeria organitza, controla i reutilitza les famílies BIM que fa servir en els seus projectes: quin contingut incorpora, com el verifica, en quina plantilla l’integra i on l’emmagatzema per a la resta de l’equip. Sense aquesta gestió, cada projecte tendeix a resoldre les seves famílies des de zero, amb informació inconsistent entre uns i altres.
Per què no convé descarregar famílies BIM de qualsevol web?
Perquè el contingut descarregat de webs no acreditades pot omplir el projecte d’informació i paràmetres innecessaris, que sobrecarreguen el model sense aportar valor real. Si es descarrega un objecte d’un fabricant, convé comprovar que l’ha desenvolupat una consultoria especialitzada i verificar-ne l’ús al projecte abans de donar-lo per bo.
Què ha de portar la plantilla de projecte d’un estudi?
Ha d’incorporar únicament les famílies BIM més usades per l’estudi —per exemple, els cinc tipus de murs, finestres o portes més habituals en un despatx d’arquitectura—, no totes les famílies possibles. Carregar la plantilla amb massa informació només produeix fitxers pesants i difícils de mantenir a llarg termini.
Què és un repositori BIM de famílies?
És un fitxer, diferent de la plantilla de projecte, on s’emmagatzema la majoria de les famílies que fa servir un estudi, organitzades per tipus —per exemple, un fitxer de portes amb totes les portes usades al despatx—. Serveix com a base de consulta per copiar i reutilitzar cada element en els projectes, en lloc de tornar-lo a crear cada vegada.
Quin paper té el BIM Manager en la gestió de famílies?
A més de coordinar projectes i equips, el BIM Manager d’un estudi d’arquitectura o enginyeria és qui gestiona de manera eficient tant les famílies com les plantilles BIM internes: decideix quin contingut entra a la biblioteca de l’estudi, en verifica la qualitat i manté actualitzat el repositori a mesura que l’estudi creix.
Aquest treball el fem cada dia
Muntar i mantenir una biblioteca de famílies amb aquest nivell de criteri —filtratge del contingut extern, plantilla lleugera, repositori organitzat per tipus— és exactament el que fem a A3D cada dia, per als nostres propis projectes i per als estudis amb què col·laborem. Si el teu equip necessita una biblioteca de famílies pròpia, formació en Revit o suport d’un BIM Manager extern, ho veiem junts sobre el teu projecte.
I la teva biblioteca de famílies, qui la gestiona?
Explica’ns la teva planta: un especialista d’A3D et diu en 15 minuts per on començar, quina zona aixecar primer i amb quin abast.
Prefereixes tornar al principi de la sèrie? Revisa com dissenyar una família BIM o torna al repositori d’aquesta pàgina.