Com dissenyar una família BIM
a Revit, pas a pas
Una família BIM és l’ingredient amb el qual es construeix qualsevol model: una porta, un difusor, un equip. Dissenyar-la bé —amb un concepte clar, la plantilla adequada i paràmetres que s’entenen a la primera— determina si aquesta família serveix durant anys o si cal refer-la en el proper projecte.
Continua llegint: les 6 claus per dissenyar una família a Revit ↓
Dissenya un concepte previ abans d’obrir Revit
La qualitat d’una família BIM es decideix abans de tocar el programari: en com es pensa l’objecte que ha de representar.
Una família no deixa de ser un objecte —una taula, una cadira, una porta— que cal dissenyar com un conjunt d’elements, no com una forma única. Per això el primer pas, abans de crear res dins de Revit, és tenir un esquema previ ben definit: quins components té l’objecte, com es relacionen entre ells i quines parts han de poder variar segons el projecte en què s’utilitzi.
El més eficaç sol ser començar amb un dibuix a mà que ajudi a fixar aquests components abans de modelar-los. Un cop el concepte és clar, es resol amb famílies niades —famílies dins de famílies— per agrupar cada peça de l’objecte en lloc de forçar-ho tot en un únic element monolític. Aquesta decisió primerenca és la que després determina si la família és fàcil de mantenir o si qualsevol canvi obliga a reconstruir-la des de zero.
Una família BIM es dissenya primer al cap —o en un esbós a mà— i només després a Revit: el concepte previ decideix si la resta del procés és fluid o es converteix en pedaços successius.
Tria la plantilla segons on viurà l’element
La plantilla de partida no és un detall administratiu: condiciona com es comporta la família el dia que es col·loca al projecte.
Les dues plantilles més utilitzades per crear famílies BIM són la genèrica mètrica i la basada en cara. La primera és l’adequada per a un element independent —un moble, per exemple— que se situa lliurement a l’espai. La segona convé quan l’element es pot allotjar en diferents plans: sostre, paret o terra, segons el punt del projecte on s’utilitzi.
Un cas pràctic habitual: un element elèctric que normalment va al sostre, però que en alguns projectes pot acabar a la paret. Crear aquesta família amb la plantilla basada en cara permet col·locar-la després allà on calgui, sense cap lligam a una orientació fixa —la família hereta la del pla on s’insereix, en lloc de forçar el modelador a reconstruir-la per a cada cas—.
Treballa amb paràmetres clarament identificables
Un paràmetre mal anomenat és una trampa silenciosa: avui funciona, però esdevé il·legible tan bon punt una altra persona —o tu mateix, mesos després— ha de tocar la família.
Quan es creen els paràmetres que regulen la visibilitat i les propietats dimensionals d’un element a Autodesk Revit, convé que cadascun s’identifiqui per si mateix, sense dependre del context per entendre’s. En una taula, per exemple, no és bona idea posar «amplada», «alçada» i «profunditat» en general: és més útil separar cada component i anomenar-ne el paràmetre en conseqüència —«Pota.amplada», «Pota.alçada»— en lloc d’un genèric que serveix per a qualsevol cosa.
A partir d’aquí, agrupar els paràmetres per la seva funció —dimensions, visibilitat, materials— és el que converteix una família en un objecte fàcil d’auditar. La nomenclatura i l’agrupació dels paràmetres són la clau perquè una família BIM s’entengui sense necessitat d’obrir-ne la documentació cada vegada.
Prova la família en tres nivells abans de donar-la per acabada
Com abans es detecta un error de comportament, més barat surt corregir-lo.
A mesura que es construeix l’esquema de la família, convé anar provant-ne les propietats en tres nivells. Primer, a l’editor de propietats de la família, per confirmar que en variar els valors no apareixen errors. Després, a l’entorn de famílies, repetint la mateixa comprovació fora de l’editor. I finalment, al projecte BIM real, pujant la família al model encara que no estigui acabada.
Aquest últim pas —pujar-la al model abans de donar-la per acabada— és el que permet detectar què falla en un context real: com es relaciona amb altres elements, si les seves restriccions entren en conflicte amb les del projecte, si el comportament visual canvia segons la vista. Corregir-ho en aquest moment és molt més barat que descobrir-ho quan la família ja és en producció en desenes d’instàncies.
Provar en tres nivells —editor de família, entorn de famílies i projecte real— converteix la prova en un hàbit, no en un pas final que se salta quan el termini apreta.
Famílies niades compartides: fes-les servir amb criteri
Són una eina potent per quantificar, però no gratuïta: cada nivell de niament afegeix pes al model.
Les famílies niades compartides serveixen per comptabilitzar elements de manera independent dins d’una altra família. Per exemple, si cal saber quants prestatges té una prestatgeria, marcar aquesta família niada com a compartida dona aquesta dada a l’instant, en lloc de tractar la prestatgeria sencera com una unitat indivisible.
Dit això, treballar amb aquest tipus de famílies pot generar problemes de rendiment si se n’abusa: cada nivell de niament suma pes al fitxer i complexitat al càlcul del model. Tret dels casos en què realment cal aquest recompte independent, és preferible reservar les famílies niades compartides per a quan aporten un valor clar, no com a pràctica per defecte.
Registra les diferents versions de cada família
Una família BIM poques vegades neix perfecta a la primera: evoluciona, i cal poder rastrejar aquesta evolució.
Hi ha una cosa que a A3D fem amb totes les famílies BIM que produïm: portar un registre de les seves diferents versions per evitar confusions quan aquesta família s’implementa en diferents models. Sense aquest registre, és fàcil que dos projectes acabin fent servir versions diferents del mateix objecte sense que ningú ho detecti fins que apareix una incoherència a la documentació.
Tenir constància de cada element i de les millores que se li han fet és, en el fons, la manera de construir una biblioteca de famílies BIM més clara, completa i útil en tots els projectes —no una carpeta de fitxers solts sense traçabilitat—.
La resta de la sèrie sobre famílies BIM
Aquesta és la primera de quatre pàgines dedicades a com es dissenyen, es gestionen i s’apliquen les famílies BIM en un projecte real.
Preguntes freqüents
Respostes completes al que més es cerca al voltant del disseny de famílies BIM a Revit.
Què és una família BIM a Revit?
Una família BIM a Revit és un objecte —una porta, una taula, un equip— construït com un conjunt d’elements amb geometria i paràmetres propis, no com un dibuix solt. En inserir-la en un projecte, el model reconeix què és, de quin material està feta i quines variants admet; per això una família ben dissenyada es reutilitza en molts projectes sense refer-la cada vegada.
Com es comença a dissenyar una família a Revit?
Es comença per un concepte previ ben definit, abans d’obrir Revit: quins components té l’objecte, com es relacionen entre ells i què ha de poder variar. Un esbós a mà ajuda a fixar aquesta idea; a partir d’aquí es resol amb famílies niades —famílies dins de famílies— que agrupen cada component en lloc de forçar-ho tot en un únic element.
Quina plantilla s’utilitza per crear una família a Revit?
Les dues plantilles més habituals són la genèrica mètrica i la basada en cara. La genèrica mètrica serveix per a elements independents, com el mobiliari; la basada en cara és l’adequada per a elements que es poden allotjar en diferents plans —sostre, paret, terra— perquè hereta l’orientació de la superfície on es col·loca, sense obligar a reconstruir la família per a cada cas.
Com es posen bé els noms dels paràmetres d’una família BIM?
Cada paràmetre s’ha d’identificar per si sol, sense dependre del context per entendre’s: millor «Pota.alçada» o «Pota.amplada» que un «alçada» o «amplada» genèric que serveix per a qualsevol cosa. Agrupar els paràmetres per la seva funció —dimensions, visibilitat, materials— evita noms ambigus i fa que la família sigui llegible per a qualsevol que l’obri després, no només per a qui l’ha creada.
Per què cal provar una família BIM abans d’acabar-la?
Perquè els errors d’una família mal resolta —geometria que es trenca en variar un paràmetre, restriccions que entren en conflicte— es detecten abans i es corregeixen amb menys cost si es proven en tres nivells: l’editor de propietats de la família, l’entorn de famílies i, finalment, el projecte BIM real. Pujar la família al model abans de donar-la per acabada permet veure com es comporta en un context real, no només de manera aïllada.
Què són les famílies niades compartides i quan convé fer-les servir?
Són famílies dins d’altres famílies marcades com a «compartides», cosa que permet comptar-les de manera independent en el projecte —per exemple, saber quants prestatges té una prestatgeria sense comptar la prestatgeria sencera com una unitat—. Són útils per a la quantificació, però cada nivell de niament afegeix pes al model: convé reservar-les per als casos en què realment cal aquest recompte, no com a norma general.
Aquest treball el fem cada dia
Dissenyar famílies BIM amb aquest nivell de detall —concepte, plantilla, paràmetres llegibles, proves i control de versions— és exactament el que fem a A3D cada dia, per als nostres propis projectes i per a les enginyeries i els estudis amb què col·laborem. Si el teu equip necessita una biblioteca de famílies pròpia, formació en Revit o reforç puntual per no haver-ho de resoldre des de zero, ho veiem junts sobre el teu projecte.
I la teva biblioteca de famílies, en quin estat està?
Explica’ns la teva planta: un especialista d’A3D et diu en 15 minuts per on començar, quina zona aixecar primer i amb quin abast.
Prefereixes seguir amb la sèrie? Revisa les famílies d’instal·lacions a Revit o torna a les 6 claus d’aquesta pàgina.